Camins de tornada a casa (Tarragona al meu cor)

És curiós com a vegades es solen solapar CAMINS paral.lels que en principi mai s'haurien d'haver de creuar.

Buscant per la xarxa el clip de Sopa de Cabra he trobat aquest vídeo i he tingut la estranya (i reconfortant) sensació de que algú més en aquest món ha SENTIT la meva meravellosa ciutat, Tarragona, just com jo la veia, escoltava, olorava, degustava i tocava quan encara vivia allí...

...JUST com la recordo avui, dins del meu cor.

Camins

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son.

Vam deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de l' amor sobre la pell.
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous.

No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.

Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol.
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous.

Sopa de Cabra