Tuesday, April 24, 2012

Mama, mama, mama!!!

Després d’un mes encara avui no tinc paraules per explicar ni digerir la teva gran absència, ni matèria que ompli el gran buit que vas deixar rere teu. 

Com la nena petita que vaig ser, sóc i seré  tan sols em sento capaç de referir-me a tú amb una única paraula: “mama” (primera i última paraula que vas sentir dels meus llavis).  Però m’omple tant la seva sonoritat com el seu significat, ja que és la paraula màgica que dóna vida i fa bategar el mon..

Perquè no hi ha amor humà  més gran que el d’una mare; i només puc donar gràcies a Déu per haver-me fer mare poc abans de que marxessis per tal de comprendre –i dins de la meva petitesa correspondre a-  tot el que m’has estimat.