Sunday, September 30, 2007

Esquelet arquitectònic diurn en Sol sostingut menor



Cant dels joves

L'hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d'una altra albada.

I esperem que surti l sol
per cantar-ne l alegria:
quan veurem que s alça l dia,
alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem,
movent l'aire am la volada;
com a nuvols creixerem,
am remors de pedregada.

I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que l sol, veient-nos alts,
ens vesteixi am llums de festa.

I per l'aire, llavors pur,
de la patria rabejada,
baixarem am vol segur
a repòs de mig-diada.

JOAN MARAGALL

4 comments:

Anonymous said...

Molt maco el poema d'en Maragall, no el coneixia, i està mol bé...

Per cert, si la masia que surt fotografiada és la casa de Santa Oliva, ja tens feina, ja! xDD

Anonymous said...

Ei! És una masia abandonada del Vendrell. Però hi ha una de terreny i d natura... ¡Que feria el canvi a ulls clucs! Perque més important que el que tens es el que pots acomseguir amb esforç. ;)

galatea said...

L'anterior era jo (galatea)

Anonymous said...

Zakaj pa ne:)