S'expandeix
l'univers creat.
Amb quina finalitat?
En l'univers complet
no cap...
(mai cabrà)
la infinitat
d'un sol
ésser humà.
Reflexió i caplletra: Montserrat Mitjans
Tú... ¿Como llamarte? Tan solo eres una idea forjada en mi mente y liberada tras el proceso creador... ¡Pero qué ensoñación! ¡Qué vida! ¡Qué TODO! Quédate conmigo hasta que llegue al punto y final de tu existencia y mis ojos contemplen entre líneas, en la melancolía del último adiós, lo -sobre ti- jamás escrito.
2 comments:
Bona reflexió, realment mai em deixes de sorprendre... continua sempre amb aquest vel...
La imatge que és una pintura teva?
Hola de nou. Al!
La veritat es que tendeixo a donar-li voltes al tema de l'existència i a vegades arribo a conclusions sorprenents ;)
Sí, la imatge és d'una il.lustració meva, és del que se'n diu "caplletra", un treball on s'ajunten dues disciplines: art i disseny.
Post a Comment