Poesia natural

Hi ha poemes que son vivenciats fugaçment com a propis, doncs il·lustren sentiments i experiències que tan sols en un moment determinat de la nostra vida som capaços de sentir amb singular profunditat. Les paraules que configuren aquests poemes son com llavors plantades en la pròpia ànima abans de l'adquisició de la consciència; llavors que no percebem fins arribat el moment EXACTE de la seva germinació, quan som capaços d’apreciar per complet la raó de la seva existència, el seu flaire NATURAL i la seva infinita bellesa.

La germinació d’aquesta poesia es produeix en la descoberta SINCERA i VERITABLE d’un mateix en un NOSALTRES INCONDICIONAL.

Només avui soc capaç d’enfrontar-me de nou a la poesia de Pedro Salinas i descobrir-hi una profunditat i una bellesa que desconeixia. Com si cada paraula s’hagués omplert del seu AUTÈNTIC significat; sense trampes ni pompositats encobertes.

41

"Estas frases de amor que se repiten tanto
no son nunca las mismas.
Idéntico sonido tienen todas,
pero una vida anima a cada una,
virgen y sola, si es que la percibes.

Y no te canses nunca
de repetir las palabras iguales:
sentirás la emoción que siente el alma
al ver nacer a la estrella primera
y al mirar que se copia, según la noche avanza,
en otras estrellitas
de distinto brillar y de alma única.

Y así al repetir esta
simple frase de amor se van prendiendo
infinitas estrellas en el pecho:
un mismo sol les presta luz a todas,
el sol lejano que vendrá mañana
cuando cesen estrellas y palabras."

Pedro Salinas en Presagios