"Hay un proyecto de felicidad -un proyecto de hogar- entre las ruinas de una casa pueblerina donde se siente el sostén de las raíces de todo un pasado generacional. Cuando más ruinosa es la habitación de aquella casa, más comulga ésta con mi idea de hogar. En las ruinas el proyecto se me antoja ambicioso y flexible... en las ruinas la naturaleza y la fuerza de los elementos juegan un papel primordial: el viento renueva cada mañana el ambiente, las hierbas recuerdan que la vida existe a pesar de negarse a ella (y negarla a los tuyos)... y la lluvia; la lluvia -en una casa abandonada- bendice los restos de lo que en un pasado constituyó un esplendoroso hogar con la esperanza de sentirse renacido, renovando -a cada gota- la fuerza única del bautismo."
Vaig escriure aixó fa ja un temps, il.lusionada amb una projecte de llar el qual a- priori (al menys a curt termini) només apuntava a ser quatre parets amb un sostre on urgia una PROFUNDA reparació.
A dia d'avui la realitat ha superat generosament qualsevol perspectiva de somni. No és només l'espai... la casa s'ha omplert de conversacions, sonriures, jocs, cooperació, treball, alegria, ... en una paraula: FELICITAT...
... I ha fet possible la arquimia que semblava impossible quan vaig escriure l'anterior post: el més gran i incondicional NOSALTRES. (bàsic per crèixer i descobrir-se a un mateix).
Per això, a totes les persones (que no són poques) que compatèixen dia a dia aquest somni i estan fent possible que una ruïna pugui esdevindre la NOSTRA llar només puc dir: GRÀCIES PER DONAR-VOS TAN GENEROSAMENT DIA A DIA; VOSALTRES SOU ELS AUTÈNTICS PILARS DE TOTA LLAR.
I a tu Kadowan, només resta demostrar-te dia a dia (sense paraules) que al teu costat trobo l'autèntica definició de LLAR.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
5 comments:
Jo simplement volia mostrar la meva alegria per la teva felicitat, per la teva llar.
Ara queda la meva/el meu "hogar".
Gràcies per seguir llegint i escrivint en "la telaraña".
Un petó, estimada amiga,
IUS
Hola IUS!
Primer de tot gràcies per l'esforç de parlar en català. (Tots els idiomes són benvinguts en aquest bloc, així que expresseu-vos com més còmodament us trobeu ;)
La meva concepció de Llar va començar a adquirir la seva forma més pura i sincera en la lectura de l’entrada del teu bloc “Hogar” (http://lateladeius.blogspot.com/2007/08/hogar.html), em va fer entendre moltes coses sabre la vida i la necessitat de felicitat en un “nosaltres” totalment INCONDICIONAL.
Em sembla que tens molt clar el que constituirà a la llarga la teva “llar”. Hi ha gent que ni s’arriba a plantejar el que busca o espera d’un mateix i dels altres, així que gran part del camí fins a cercar el teu “hogar” ja el tens recorregut. No defalleixis mai!
Es un plaer llegir i escriure en el teu bloc. La llengua i les paraules poden tenir infinitud de matisos, expressar moltes idees i transmetre tot el coneixement que ens ha legat la humanitat. Amb els teus escrits aconsegueixes l’alquímia que per a molts resulta impossible: obrir una porta a la INFINTAT dels dilemes que tot sovint neguiten a la consciència humana.
Pot ser la màgia resta en el to; a vegades irònic a vegades molt sincer i agònic, a vegades simplement lògic i racional. O pot ser resta en la naturalesa dels teus escrits i troballes. El fet es que atrapen y posen en activitat la meva ment, de forma que mai aconsegueixen deixar indiferent.
Ànim i una abraçada, Prometeu! ;)
Galatea
Hola Galatea hem sento molt il•lusionat per tot el que expressa i de forma tan emotiva a mes en fa molt feliç formar part d’aquesta historia, i poder compartir-la amb una persona tant important per a mi com ets tu.
Un petó molt fort.
Kadowan
Hola, Galatea y Kadowan!
Jo m'alegro molt per tots dos, de la vostra trovada LLAR i que seguiu sent feliços, compartint el vostre amor, jocs, rialles...
Tens raó Galatea en el que dius molta gent ni es planteja aquestes preguntes, i tu vas ser una gran ajuda a que jo em plantejés algunes i vull agraïr-t'ho! Moltes Gràcies, Galatea! I gaudeix del moment, i esperem que sigui màgic i etern...
Gràcies Kadowan per tots els teus esforços cada dia, i per trobar un momentet per dirigir la teva mirada al bloc. (ja que no en tens gaires... i els caps de setmana dediquem tots els esforços i el treball a la casa).
Paradoja, ni que dir-te que cada persona arriba en una relació fins on està disposat a arrivar, però quan més intensa és aquesta, quan més deixes que l'altre toqui el teu cor (i compartiu tot el que sou) més feliç e intensament viureu en un nosaltres i més forts seran els pilars que edifiquen el vostre amor.
Et mereixes tot el que has trobat (que és molt) i espero que sebeu apreciar el que teniu i lluiteu dia a dia perqué cada sonriure i paraula compartida sigui única i memorable.
Post a Comment