Hace tiempo que no veo anuncios publicitarios... y debo reconocer que es lo que echo más de menos del televisor ahora que casi ni lo veo.
Hoy por casualidad he topado con éste spot de Nike (nunca lo he visto en la TV) ...y me ha gustado!
Y entrando en el tema ¿Alguna vez habéis deseado saber qué piensa el sexo opuesto? Yo nunca pediría tal cosa, creo que si lo supiera me iría de ermitaña a las montañas a pasar el resto de mi vida entre naturaleza, libros y lienzos para pintar. Y no porque entre en el juego absurdo de generalizar y meter a todos los hombres en el mismo saco, es simplemente que el velo que separa la masculinidad de la feminidad no debe descubrirse... si no se acabaría la magia de "sentir" la diferencia y la ilusión de llegar a apreciar las cualidades del otro sólo por la experiencia que compartes con tu pareja; los momentos de intimidad, el equilibrio que a veces se consigue con esa “otra mitad", etc...
Sin velo ya no hay misterio, ya no hay nada en la cajita de Pandora por desvelar... ni la esperanza (aunque sea ilusoria) de complementar las pequeñas imperfecciones del otro.
Wednesday, November 28, 2007
En qué pensamos?
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
oooooooooola!
Pensem en allò material, en el consumisme imparable i supeflu que ens arrossega, irremeiablement, a la mort de l'ànima i a la putrefacció dels sentits.EL físic, la roba, el poder tenir una tele més gran que la del veí, un BMW si pot ser, (tot i que hàgin de menjar ous aferats cada dia!!; això sí, un cotxe ben maco)! ha esdevingut la felicitat de l'ésser humà en el 80% dels casos. Quina llàstima, ja tothom ha oblidat la perfecció del rostre del David de Miquel Àngel o la bellesa de les piràmides d'Egipte?. Ah, no, això no!. Primer és el BMW, la roba de marca, l'estar prim, (ja ens aprimarem al pati de la quietud!) i la cirurgia estètica... que hi farem!. Friedrich, amb la pintura "El viatger davant un mar de boira" ja ens aboca al precipici!.
Bones! xD
Pot ser has agafat el meu post una mica amb pinces, però en fi... xD
El fet que valori positivament un anunci publicitari no significa que em senti atrapada dins del producte que intenten vendre’m... sinó que quelcom del missatge m’ha fet reflexionar sobre aspectes immutables de la meva feminitat i del goig de practicar esport (i de fer una vida sana) que deixa entreveure l’anunci.
Com be dius, la publicitat només ens enganya amb el camí més fàcil que sembla portar a l'home a sentir-se PLE: el consumisme. Però això l’arrastra irrevocablement al cercle viciós del materialisme, de la falsa felicitat: la droga del TENIR sembla sufragar la necessitat espiritual de l’ÉSSER...
Però no és més que una quimera i el fet es que la felicitat es molt més simple del que intenten “vendre-ns” i per trobar-nos a nosaltres mateixos no fa falta més que fer nostres (sentir com la nostra llar) tot allò meravellós del món que ens envolta: una posta de sol, la singularitat d’una obra d’art, compartir instants amb els éssers que estimes.
Per això trobar-se a un mateix en el SÓC (prescindint de l’aparença) és començar a viure la pròpia vida d'una manera NATURAL i sincera... d’una manera SANAMENT FELIÇ.
Post a Comment