¿Será el milagro de la vida la más sublime creación? ¡Y que el anhelo de este espíritu pobre -sediento de "CREAR"- se sienta hoy tan colmadamente satisfecho mientras se deja mecer por sus miradas!
Una mujer morena
resuelta en luna
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te traigo la luna
cuando es preciso.
.
Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en tus ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que mi alma al oírte
bata el espacio.
.
Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.
Miguel Hernandez
7 comments:
Me encanta esa foto y el escrito precioso,
jeje soy Romina por si no lo sabes!!!
Je, je! Lo sé, Romy! Gracias por tu comentario. La verdad es que estoy tan orgullosa de la niña que a medida que va creciendo voy cambiando la foto. Asi que, ahora que tiene casi 4 meses toca foto nueva! ;)
Señoreta Mitjans!! Potser no llegueixes mai aquest comentari, però t'he de dir que tens una filla preciosa.
Espero que la MEVA també sigui tan guapa...si yo també sóc pare...Com passa el temps, oi?
No saps qui sóc? Doncs el meu nick t'hauría de sonar....
Pista: Época Garbiniana
Je, je, T'he enganxat a la primera per el nick. ;) Felicitats a tu tambe per tants éxits i iniciatives. He escanejat el teu blog/web i pinta super be.
Quan dius MEVA vols dir que també és nenaaaaaaaaa?? Felicitats doncs per partida doble. :P Segur que la teva tambe és preciosa. Jo porto un altre en camí (no sabem encara el sexe). Ja em coneixes, quan li agafo afició a un joc l'expimeixo al 100%. I ni que dir que el meu marit s'ho peta tot amb una "A".
Ja som pares de nivell 1!!!!! ;)
Jo encara estic guanyant experiencia, la missió no es fàcil. Dormir poc i canviar molts bolquers...
Enhorabona per la noticía, nosaltres hem d'esperar 2 anyets per anar pel segon que Júlia va nèixer per cesària i la mare necessita repossar!!
Petons!
Ei Laocont! Espero que no fos molt pesat per la teva dona lo de la cesària. Ànims amb els aprenentatges. L'univers de la infantesa és apassionant, com a mestres el palpem dia a dia però ser pares és l'unica forma de tornar a submergir-nos-hi. :)
Per cert, ¿Saps que m'ha tornat a tocar Garbí enguany? Ha estat màgic retrobar tant nens com professionals, llàstima que aquest embaràs està sent força mes pesat pel meu cos i ja torno a estar de baixa. Però paciència, que falta menys d'un meset per conèixer a l'Alba. ;)
Post a Comment